Eix.

Reconstrucció d'un sepulcre megalític.

Mapa dels primers pobladors a les Illes Balears.

Poblats talaiòtics.

Dues tesis que expliquen els canvis històrics.

La primera teoria es coneguda amb el nom de difusionista. Tracta de l'arribada de nova gent, segurament procedent de Còrsega i Sardenya a les Illes Balears.

La segona teoria es coneguda amb el nom de evolucionista que defensa que el canvi que es va produir no va ser a causa de agents externs, sinó per causes socials locals, sobretot de tipus demogràfic i competititu.

Conceptes.

JERÀRQUIC : tipus d'estructura de la societat on es dóna una relació de primacia i subordinació que lliga els individus que la integren

INHUMACIÓ : són enterraments de cos senser.

TAUROLÀTRIC : La devoció cap als braus.

PECTORAL : Protecció de cuir que es posa en el tronc. 

Època de bronze.

Aquesta época va ser anomenada l’época de bronze perque es varen trobar freqüents estatues de bronze que representen un guerrer, anomenades Mars Balearicus, que correspondrien al període final del talaiòtic. També es varen trobar bronzes que representaven braus. Se suposa que aquestes figures eren objecte de culte, pot ser relacionat amb l’anomenat culte de taurolàtric, en onor al brau.

Transformacions socials.

El pas del pretalaiòtic al talaiòtic va provocar un canvi en els modes i les actituds de vida que tenia la societat del pretalaiòtic. S’hi imposà una organització social de tipus jeràrquic i de carácter militarista. Es varen començar a contruir muralles i la ploriferació d’armes ofensives. Treballaven entre tots.

Materials prehistòrics trobats a les illes d'Eivissa i de Formentera.

Els diferents materials prehistòrics trobats a les illes d’Eivissa i Formentera no en són originaris a causa del comerç i de la seva activitat portuaria.

Sepulcre megalític de Ca na Costa.

Es la zona de ponent de l'illa de Formentera, hi ha restes arqueològiques del que el poblament era un sepulcre megalític de aracter religiós. Durant la dècada de 1970 es realitzà l'excavació. El sepulcre consta de les següents parts: 1) Corredor d'accès. 2) Cambra principal 3) Estructura exterior 4) Empedrat 

Vida imaginària a la prehistòria.

La mare m'aixecava molt de matí per caçar, ja que teniem que fer-ho pero sobreviure i donar de menjar a la resta del grup. Mentre que nosaltres caçavem i recolectavem, les dones del grup s'encarregaven de tenir cura dels nins i anaven a netejar la roba al riu. I al tornar a la cova, elles eren les que cuinaven el que haviem caçat durant el dia.  

.

Navetes d'enterrament.

Una naveta es una contrucció prehistòrica de la illa de Menorca. Eren usades com a cases i més tard com a tombes de caràcter col·lectiu i estava construïda amb grans pedres col·locades sense ciment ni argamasa.

Mètode que s'empra actualment per datar les restes prehistòriques.

Avui en dia els arqueolegs poden fer datacions bastant aproximades de l'antigitat de les rester humanes i dels estris treballats per la ma de l'home gracies al metode del radiocarboni 14.

Causa de l'evolució de la cova natural a l'artificial.

La cova natural va evolucionar a una d'altra d'artificial perque no hi havia coves naturals suficients i varen tenir que excavar en roques calcàries o marès per a crear noves coves.

Forma de vida que es va desenvolupar durant el període pretalaiòtic.

Els primers pobladors de les Illes Balears eres recolectors. Es a dir, utilitzaven l'agricultura i la ramaderia com a recurs per  sobreviure.

L'home pretalaiótic vivia en grups formats per lligams familiars de caràcter pacífic. Eren practicament sedentaris. Encara que també, practicaven nomdisme. Anaven d'un lloc  a l'altre segons l'época de l'any.

Empra les coves naturals i els recers rocosos com a habitacle. Després va aprendre a esavar la roca calcària ( Marès ) per fer coves artificias. Més endavant s'empraven les navetes d'habitació o naviformes. Construccions amb forma de ferradura allargada, basides en blocs irregulars de pedres, que degueren tenir un sútil format per un entrmat de troncs i llosetas. Sembla que els monuments naviculars mallorquins es concentraven a prop de la costa.

En aquella época ja es empraven els sepulcres i rituals funeraris. La mort tenia un valor sagrat. D'aquesta preocupacio sorgiren les sepultures que aixecaven o excabaven per dipositar els difunts. Durant el pretalaiotic trobam en les Illes Balears diversos tipus de sepultures: hipogeus, coves excavades al subsol rocos, les coves naturals, els sepulcres megalítics i les navetes de enterrament.

En aquest període ja s'emprava el coure, metall que es localitzava en alguns indrets de l'illa de Mallorca i Menorca. 

Característiques generals del paleolític i el neolític.